LA FUSTA
Introducció
La fusta és la matèria
llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es
caracteritzen per tenir troncs; però això és només una aproximació, en el més
ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb
propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic,
cel·lular i aniso tròpic. La fusta és composta de fibres de cel·lulosa i hemicel·lulosa mantingudes unides per lignina
La substància lígnia
es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades
medul·lars en sentit radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom
de malles i formen teixits en capes successives de període anual.
La fusta la produïen i
utilitzen les plantes amb fins estructurals, perquè resulta ser un material
estructuralment efectiu, per aquesta característica és utilitzada àmpliament
pels humans.
Una vegada tallada i
seca, la fusta s'utilitza per a moltes aplicacions diferents. Una d'elles és la
fabricació de polpa o pasta, matèria primera per a fer paper. Artistes i
fusters tallen i uneixen trossos de fusta amb eines especials, per a fins
pràctiques o artístics. La fusta és també un material de construcció molt
important des dels començaments de les construccions humanes i roman sent-lo
avui.
L'estructura interna de la fusta
La medul·la és la part
més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i
resinificació.
Duramen és la part
immediata a la medul·la, més dura i consistent, impregnada de lignina taní.
Albeca és la part
exterior i més jove de la fusta, amb més seva, que amb el temps al ser substituït
el midó per taní es transforma en duramen, que es fixa en la membrana
cel·lular.
Càmbium és la capa que
permet el creixement en gruix de l'arbre
Floema o líber és una
capa formada per cèl·lules conductores que transporten la saba elaborada que
nodreix l'arbre
Escorça és la pell o coberta
exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes productores de fusta.
Procés d’obtenció de
la fusta
Apego, tall o tala:
En aquest procés
intervenen els llenyataires o la quadrilla d'operaris que pugen a la muntanya y
amb destrals o serres elèctriques o de gasolina tallen l'arbre y li treuen les
branques, arrels i comencen a prendre-li l'escorça perquè comenci a assecar-se.
Se sol recomanar que els arbres es tallin a l'hivern o a la tardor. És
obligatori replantar més arbres que els que es van tallant.
Transport:
És la segona fase i és
en la que la fusta és transportada des del seu lloc de tall a la serradora i en
aquesta fase depenen moltes coses com l'orografia i la infraestructura que hi
hagi. Normalment es fa tirant amb animals o maquinària però hi ha casos en què
hi ha un riu a prop i s'aprofita per a que els porti, si hi ha bona corrent
d'aigua es deixen anar els troncs amb compte que no s'encalli però si hi ha
poca corrent es lliguen fent basses que es guien fins on faci falta.
Serrat:
En aquesta fase la
fusta és portada a uns serradores. En les quals se segueix més o menys aquest
procés i la serradora l'únic que fa és dividir en trossos la fusta segons l'ús
que se li hagi de donar posteriorment. Solen utilitzar diferents tipus de serra
com per exemple, la serra alternativa, de cinta, circular o amb corrons. Alguns
serradores combinen diverses d'aquestes tècniques per millorar la producció.
Assecatge:
Aquest és el procés
més important per la fusta ja que fa que sigui de qualitat i estigui en bon
estat tot i que si fallen els anteriors també falli aquest.
Assecatge natural:
Es col·loquen les
fustes en piles separades al sòl i amb forats perquè corri l'aire entre ells i
protegits de l'aigua. El problema amb aquest sistema és que triga molt de temps
i això no és rendible al del serradora que vol que això vagi de pressa.
Assecat artificial:
Assecat per immersió:
en aquest procés es fica al tronc o el patíbul d'una piscina, i per l'empenta
de l'aigua per un dels costats del patíbul la saba surt empesa pel costat
oposat així s'aconsegueix eliminar la saba de la fusta i així no es podreixi;
tot i que priveix a la fusta d'una mica de duresa i consistència, guanyarà en
durada. Aquest procés dura uns quants mesos, després dels quals la fusta
assecarà més de pressa perquè no hi ha saba.
Assecat al buit: en
aquest procés la fusta és introduïda en unes màquines de buit. És el més segur
i permet conciliar temps extremadament breus d'assecatge
Assecat per
vaporització: aquest procés és molt costós però bo. Es fiquen els fustes en una
nau tancada a certa altura del sòl per la qual corre un núvol de vapor de 80 a
100 °C; amb aquest procés s'aconsegueix que la fusta perdi un 25% del seu pes
en aigua i més tard per completar el procés se li fa circular un corrent de
vapor d'oli de quitrà que l'impermeabilitzarà i afavorirà la seva conservació.
Asecatge mixt: En
aquest procés s'ajunten el natural i l'artificial: es comença amb un assecatge
natural que elimina la humitat en un 20-25% per prosseguir amb l'assecatge artificial
fins arribar al punt d'assecat o d'eliminació d'humitat desitjat.
De la fusta natural
s'obtenen altres productes, com els taulers artificials, el paper i el cartro.
Els taulers
artificials:
En general, el mobles
que utilitzem no són fabricats de fusta massissa. L'interior dels mobles es fa
de fustes artificials i solament s'hi usa la fusta natural a la part exterior
en forma de làmines.
Tenen les
característiques següents:
Són més econòmics que
la fusta natural.
Poden tenir dimensions
molt més grans.
No es deformen, ni es
podreixen ni es corquen.
Fonamentalment poden
ser de tres tipus: Contraxapat, aglomerat i premsat o de fibra.
El paper:
El paper és una fina
capa de fibres vegetals entrellaçades entre si formant un pedaç que té la
propietat de ser resistent, perdurable en el temps, lleuger, aïllant de la
calor i l'electricitat i higroscòpic (absorbeix l'aigua).
El cartró:
S'obté a partir de
làmines gruixudes de pasta de paper o per aferrada de diverses capes. La forma
comercial més comuna és el cartó ondulat, que és un compost d'una làmina de
paper interior amb forma d'ones, reforçades per dues d'exteriors llises que hi
són adherides amb cola.
Per tal d'evitar-ne la
destrucció se la sotmet a un tractament de conservació, que consisteix a
injectar-hi en fred i a pressió, amb aparells adequats, o bé en calent,
mitjançant autoclaus, una substància capaç de fer-la imputrescible (creosota,
sulfat de coure...) i de preservar-la de l'acció de l'aigua, de certs insectes
i de la floridura.
En la construcció, la
fusta s'empra com element resistent, com tancament, paviments o decoratiu.
Elements resistents:
Pilars, BIGES, o encavallades
Tancaments: S'usa
bàsicament per baranes, portes o elements estructurals de fusteria (bastiments,
finestres)
Paviments: Tarimes de
parquet, massís o laminat
Decoració: S'utilitza
en elements escultòrics o panellets,
Elements auxiliars:
Com a material de construcció s'utilitza per bastides, encofrats o plataformes.
La fusta que és també
biomassa és la font d'energia més antiga que coneix la humanitat.
Actualment, per a més
de la meitat de la població mundial, la fusta representa l'origen del 50% de
l'energia consumida però per a Europa i Estats Units tan sols el 4%.
La fusta es composa de
cel·lulosa i lignina, així com de midó, bàlsams, alcohol metílic, càmfora,
colorants, tanins, perfums i resines. Conté carboni i hidrogen. El contingut
energètic depèn de l'espècie vegetal però sempre és inferior al del carbó i els
altres combustibles fòssils.
Per produir calor
durant la combustió de la fusta es requereix oxigen, com a comburent, i
s'allibera diòxid de carboni.
